Clicant en la imatge accedireu al documental de TV33 sobre el tema
http://www.tv3.cat/videos/2728070
dimecres, 24 de febrer del 2010
ASTRÒNOMS DE LA PREHISTÒRIA
És sabut que fa 35.000 anys l'home era brutal i primitiu. La seva activitat principal era copular, caçar i recol·lectar. Però, i si aquest home prehistòric resulta que va ser prou intel·ligent per desenvolupar en profunditat coneixements científics? Encara que sembli poc probable, hi ha dades recents que tendeixen a demostrar que aquests homes, de fet, van ser els inventors de l'astronomia.
Clicant en la imatge accedireu al documental de TV33 sobre el tema
http://www.tv3.cat/videos/2728070
Clicant en la imatge accedireu al documental de TV33 sobre el tema
http://www.tv3.cat/videos/2728070
divendres, 19 de febrer del 2010
dimecres, 10 de febrer del 2010
La vida a l'estació espacial internacional
Penseu que ells sempre se senten com si estiguèssin al "Dragon Khan"...
dilluns, 8 de febrer del 2010
dissabte, 6 de febrer del 2010
CALENDARI I ASTRONOMIA (I. L'any)
-->
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4288510 (Calendari de la fi del món a TV3 a la carta)
Des de sempre, l’home ha sentit la necessitat de mesurar el temps per organitzar-se la vida dins de la comunitat.
A part d’altres procediments, ha utilitzat l’observació dels astres i dels seus cicles (sol, lluna, estrelles) com a sistema principal per a distribuir el seu temps.
L’ANY (cicle del Sol)
És el temps que triga la Terra en fer una volta al Sol i equival a 365’24219878 dies (any solar o tròpic), això és: 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45’9747 segons.
Aquest moviment és el de Translació en una trajectòria el·líptica de més de 930 milions de km, a una velocitat aproximada de 29’5 km per segon (uns 106.000 km per hora)
La distància de la Terra al Sol varia per la trajectòria el·líptica de la seva òrbita. Quan els dos astres estan a la distància mínima (periheli) és a principis de gener, a uns 142.700.000 km . Quan estan a la distància màxima (afeli) és a principis de juliol, a uns 151.800.000 km .
Per fer el recompte d’anys es pren un fet històric de referència des del que es comença a comptar, per exemple, a partir del naixement de Crist (en el calendari gregorià) o de la hègira (en el musulmà), o de la fundació de Roma (en el romà) CALENDARI I ASTRONOMIA (II. Les estacions)
LES ESTACIONS
Al planeta Terra, mentre a l’hemisferi nord és Primavera, al sud és Tardor, i a la inversa.
La causa de la diferència d’estacions entre l’hemisferi nord i el sud és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del pla de l’el·líptica al voltant del Sol.
L’any solar es divideix en les 4 estacions: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern.
Actualment la durada de totes les estacions no és la mateixa. La Terra es desplaça en la seva òrbita més ràpidament quan s’acosta al Sol que quan se n’allunya.
Primavera = 92 dies, 18 hores, 29 minuts
Estiu = 93 dies, 15 hores, 12 minuts
Tardor = 89 dies, 19 hores, 55 minuts
Hivern = 89 dies, 00 hores, 11 minuts
* la Primavera comença devers el 21 de març, quan el Sol es troba a l’Equinocci de Primavera o punt Àries (el dia i la nit tenen la mateixa durada)
* l’Estiu s’inicia sobre el 21 de juny, quan el Sol està al Solstici d’Estiu o Tròpic de Càncer (quan el dia és el més llarg i la nit la més curta de l’any)
* la Tardor entra al voltant del 21 de setembre, quan el Sol es troba a l’Equinocci de Tardor o Punt Libra (dia i nit tornen a tenir la mateixa durada)
* l’Hivern arriba devers el 21 de desembre, quan el Sol entra al Solstici d’Hivern o Tròpic de Capricorn (quan el dia és el més curt i la nit la més llarga de l’any)
Al planeta Terra, mentre a l’hemisferi nord és Primavera, al sud és Tardor, i a la inversa.
Passa el mateix quan a l’hemisferi nord és Estiu que al sud és Hivern, i a la inversa.
Ho podem comprovar en les següents imatges del Pol Sud i del Pol Nord, preses per satèl·lits el mateix dia 13-1-02
La causa de la diferència d’estacions entre l’hemisferi nord i el sud és la inclinació de l’eix de rotació de
En el croquis següent veiem com en un hivern a l’hemisferi nord els rajos que arriben a la superfície terrestre ho fan de forma tangencial i han de travessar més gruix d’atmosfera que els que arriben al sud. Això disminueix el seu poder calorífic.
Si la Terra tingués l’eix de rotació perpendicular als rajos del Sol, com apareix al següent croquis, les estacions es distribuirien per paral·lels terrestres i cada regió tindria tot l’any la mateixa estació, que seria més o menys freda segons la seva proximitat al Pol o a l’Equador.
CALENDARI I ASTRONOMIA (III. Els mesos)
ELS MESOS
Vénen determinats pel cicle de
El temps que triga la lluna a fer una volta sencera a
Al llarg de la història, i segons cada cultura, el nom, la durada i el número de mesos que hi ha hagut en un any ha anat variant. (Vegeu en el proper article com compten els mesos alguns dels calendaris més utilitzats).
Els noms dels nostres mesos provenen del calendari romà. Cada més es dedicava a una de les seves divinitats o se l’anomenava segons l’ordre que ocupava. L’any començava pel Març i va ser posteriorment que es van afegir Gener i Febrer
| GENER | Ianuarius JANUS, déu dels inicis i dels finals |
| FEBRER | Februarius FEBRUA, deessa de la mort i la purificació |
| MARÇ | Martius o Marcius MART, déu de la guerra |
| ABRIL | Aprilis “aperire florem” = obrir la primavera |
| MAIG | Maius MAIA, nimfa de les flors i la fortuna, mare de Mercuri |
| JUNY | Iunius JUNO, deesa de la llar i la maternitat, esposa de Júpiter |
| JULIOL | Quintilis o Iulius, en honor de JULIUS CAESAR |
| AGOST | Sextilis o Augustus, en honor de l’emperador AUGUST |
| SETEMBRE | September SEPTEM, el setè mes romà |
| OCTUBRE | October OCTO, el vuitè mes romà |
| NOVEMBRE | November NOVEM, el novè mes romà. |
| DESEMBRE | December DECEM, el desè mes romà |
CALENDARI I ASTRONOMIA (IV. Les setmanes)
LES SETMANES
Corresponen aproximadament a les fases lunars: Lluna nova, creixent, plena i minvant, però és una mesura artificial que no concorda exactament ni amb el cicle lunar ni amb el solar.
Oficialment duren set dies: diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte. Aquests noms provenen de l’antiguitat, quan es dedicava cada dia a un dels astres que es podien reconèixer al cel: dia del Sol, de
CALENDARI I ASTRONOMIA (V. El dia)
EL DIA ASTRONÒMIC
Depèn del cicle de Rotació de
El gir de rotació de
Així, cada gir de
La durada total d’aquest gir respecte a les estrelles és de 23 hores, 56 minuts i 4’1 segons.
Segons la posició que ocupem en relació a la latitud i la longitud terrestre, les hores de sol i d’ombra varien. A l’estiu hi ha més hores de sol que a l’hivern.
Aquí tenim una imatge de la península ibèrica quan el Sol ja va a pondre’s, a les 18 hores (18 de novembre de 2000)
CALENDARI I ASTRONOMIA (VI. Les hores)
LES HORES
La divisió del dia astronòmic (una rotació terrestre de 360º) en 24 parts dóna la durada d’una hora.
Aquesta hora es subdivideix en 60 minuts, i cada un d’aquests en 60 segons.
CALENDARI I ASTRONOMIA (VII. Instruments de mesura del temps)
INSTRUMENTS PER MESURAR EL TEMPS
Els instruments que els homes han utilitzat per comptar el temps que passa han estat de molts tipus:
El rellotge de sol.
El rellotge de torre.
El rellotge atòmic es basa en la freqüència d'una vibració atòmica. En un rellotge atòmic per mesurar el temps de forma oficial, la durada d’un segon té una exactitud de 13 decimals. El marge d’error és d’un segon cada 32.000 milions d’anys.
El cronòmetre.
CALENDARI I ASTRONOMIA (VIII. El nostre calendari)
Cada civilització ha fixat la seva manera de comptar el temps. Per exemple, els romans comptaven els anys a partir de la fundació de Roma: per a ells, aquesta data era l’inici del seu l'any 1.
Actualment nosaltres utilitzem el Calendari Gregorià, de l’ERA CRISTIANA.
Segons aquest sistema, l'any 1 comença amb el naixement de Crist. Tot el que va passar abans d'aquesta data diem que va passar "abans de Crist" (aC) o "abans de la nostra era" (a.n.e.) i el que ha succeït després diem que ha passat "després de Crist" (dC) o en la "nostra era" (n.e.). Per exemple, la data de la fundació de Roma per a nosaltres va tenir lloc l'any
El Calendari GREGORIÀ (o Julià Reformat) funciona des del 4 d’octubre de l’any 1582, quan el Papa Gregori XIII va fer ajustar l’anterior calendari Julià per tal que les dates de les festivitats religioses coincidissin amb les estacions.
Té 365 dies (12 mesos: 7 de 31 dies, 4 de 30 dies i Febrer que en té 28 o 29)
Cada 4 anys s’afegeix un dia a Febrer. A aquest any se l’anomena bixest.
Són anys bixests tots els múltiples de 4 (1984, 1988, 1992, 1996, 2004...) No són bixests els múltiples de 100 (a no ser que siguin divisibles per 400). Així, també són bixests: 1600, 2000, 2400... i en canvi no ho són: 1700, 1800, 1900, 2100...)
Per saber a quin segle pertany qualsevol any es poden seguir aquests passos:
1. Eliminar les dues xifres de la dreta, unitats i desenes (de 2009 quedaria 20)
2. Sumar
3. Escriure el resultat en números romans (2009 pertany al segle 21 = XXI)
Calendari Perpetu
CALENDARI I ASTRONOMIA (XI, Altres calendaris)
ALTRES CALENDARIS
Calendari ROMÀ (s.VIII aC)
El rei Numa, successor de Romul, va fer afegir dos mesos al calendari anterior per adequar-lo al cicle solar (gener i febrer).
Així l’any tenia 355 dies repartits en 12 mesos (4 mesos de 31 dies, 7 de 29 i 1 de 28 dies)
Cada 2 anys s’afegia un mes de 22 o 23 dies.
Calendari JULIÀ (a partir de l’any
Juli Cèsar va modificar el calendari romà per fer-lo coincidir amb les quatre estacions.
Així l’any tenia 365 dies repartits en 12 mesos de 30 i 31 dies. Febrer sempre en tenia 29. Cada 4 anys s’afegia un dia
També es va canviar el nom al cinquè mes (Quintilis) i se’l nomenà Iulius, en honor al Cèsar.
Després d’ell, l’emperador August va fer eliminar l’any bixest. També feu canviar el nom del sisè mes (Sextilis) per Augustus, en honor seu, donant-li 31 dies, igual que els que tenia el dedicat a Juli Cèsar.
Calendari EGIPCI
http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/contextos/7772.htm
http://www.egiptologia.org/ciencia/calendario/És el primer calendari solar exacte que coneixem.
Tenia 360 dies repartits en 12 mesos de 30 dies.
Hi havia 3 estacions de 4 mesos cada una: inundació (Ajet), germinació (Peret) i collita o calor (Shemu). Cada mes estava format per 3 setmanes de 10 dies.
Per a completar l’any afegien 5 dies festius després de l’últim mes (epagómenos)
Cada 69 anys s’avançava un any sencer.
L’any començava amb la sortida de l’estrella Soris (Sirio) i coincidia amb el desbordament del Nil.
| Nom dels mesos | Estació egípcia | Dates |
| Thot | Inundació | 29 agost - 27 setembre |
| Faofi | Inundació | 28 setembre - 27 octubre |
| Athyr | Inundació | 28 octubre - 26 novembre |
| Joiak | Inundació | 27 novembre - 26 desembre |
| Tybi | Germinació | 27 desembre - 25 gener |
| Meshir | Germinació | 26 gener - 22 febrer |
| Famenoth | Germinació | 23 febrer - 26 març |
| Farmuthi | Germinació | 27 març - 25 abril |
| Pajon | Collita o calor | 26 abril - 25 maig |
| Paini | Collita o calor | 26 maig - 24 juny |
| Epifi | Collita o calor | 25 juny - 23 juliol |
| Mesore | Collita o calor | 24 juliol - 23 agost |
Calendari GREC (lunisolar)
Els mesos seguien les fases de
Hi havia diferents calendaris segons les ciutats i l’època.A Atenes n’hi havia 3 tipus:
- El calendari de la Pritania, que dividia l'any en deu parts durant les quals cadascuna de les 10 tribus presidia l'Assemblea.
- El calendari religiós, que assenyalava les dates dels festivals i que, sembla, no observava una sintonia molt exacta amb el cicle lunar.
- El calendari civil, que començava amb el cicle lunar real.
Els grecs dividien l'any en 12 mesos, a més d'un mes extra anomenat embolismal que s'afegia cada cert temps en un intent de coordinar l'any lunar amb el solar, o cicle de les estacions, tan important en les societats antigues, que es regien per les activitats agràries i ramaderes.
El fet que els mesos seguissin les fases lunars i que l'any s'intentés ajustar el més possible al cicle solar feia que la durada dels mesos no fos regular i s'alternaren mesos de 29 i 30 dies. El mes utilitzat per a reajustar el calendari, l'embolismal, tenia una durada de 30 dies.
El cicle sencer de 19 anys lunars constava de 12 anys de 354 dies (12 mesos), 6 anys de 384 dies (13 mesos), i un any de 383 dies.
Calendaris MAIES
http://www.mayadiscovery.com/es/historia/tiempo.htm
Els maies s’adonaren que el cicle dels astres (any civil o haab) i el de l’agricultura (any sagrat o tzolkin) tenien ritmes diferents tot i que estaven relacionats.
El tzolkin tenia 260 dies, és a dir 13 mesos de 20 dies. Representava el temps que tardaven en seleccionar i preparar un terreny per plantar, sembrar-lo, recollir i emmagatzemar el blat de moro.
El haab tenia 365 dies repartits en 19 mesos (18 eren de 20 dies i un de 5 dies)
Calendari Azteca
http://www.artehistoria.jcyl.es/obrmaestras/obras/10221.htm
Calendari Inuit ("esquimal")
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/any_inuit_v.shtml
Calendari Celta
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/calendari_celtic.shtml
Calendari Xinès
http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/contextos/7932.htm
Calendari Hebreu
http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/contextos/8463.htmCalendari Musulmà
http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/contextos/8378.htmCalendari republicà francès
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/calendari_frances.shtml
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2627.htmCalendari d'Antaviana
Igual que fan moltes altres entitats, la nostra escola publica cada any un calendari on estan marcades les dates més important del curs escolar: dies lectius i de vacances, dies de lliure disposició, festes escolars, llunacions... per tal que els membres de l’escola tinguin un recurs per programar les seves activitats personals i laborals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
