dimarts, 15 de juny de 2010

dilluns, 14 de juny de 2010

El curs ja s'acaba i el "nostre" any de l'Astronomia, també - Activitat Astronomia l'11 de juny - Llançament coets d'aigua i volada d'estels

El divendres 11 va venir el Marc Santanach del Planetari Municipal i vam fer activitats sobre l'Univers.




Primer, vàrem xerrar respecte el que havíem après durant el curs i el que volia dir això de "l'exploració de l'Univers".




Els nens i nenes de Primària van enlairar "coets d'aigua" que havíem construit a l'escola:







Els nens i nenes d'Infantil van fer volar estels:








Més imatges dels coets d'aigua:






Per últim, ens van informar que hi ha un asteroide que es va descobrir al mes d'octubre i que portarà el nom de la nostra escola Antaviana, fantàstic!!!


dimecres, 24 de febrer de 2010

ASTRÒNOMS DE LA PREHISTÒRIA

És sabut que fa 35.000 anys l'home era brutal i primitiu. La seva activitat principal era copular, caçar i recol·lectar. Però, i si aquest home prehistòric resulta que va ser prou intel·ligent per desenvolupar en profunditat coneixements científics? Encara que sembli poc probable, hi ha dades recents que tendeixen a demostrar que aquests homes, de fet, van ser els inventors de l'astronomia.
Clicant en la imatge accedireu al documental de TV33 sobre el tema

http://www.tv3.cat/videos/2728070

divendres, 19 de febrer de 2010

dimecres, 10 de febrer de 2010

La vida a l'estació espacial internacional



Penseu que ells sempre se senten com si estiguèssin al "Dragon Khan"...

dissabte, 6 de febrer de 2010

CALENDARI I ASTRONOMIA (I. L'any)


-->
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4288510 (Calendari de la fi del món a TV3 a la carta)
 

Des de sempre, l’home ha sentit la necessitat de mesurar el temps per organitzar-se la vida dins de la comunitat.
A part d’altres procediments, ha utilitzat l’observació dels astres i dels seus cicles (sol, lluna, estrelles) com a sistema principal per a distribuir el seu temps.
L’ANY (cicle del Sol)
És el temps que triga la Terra en fer una volta al Sol i equival a 365’24219878 dies (any solar o tròpic), això és: 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45’9747 segons.
Aquest moviment és el de Translació en una trajectòria el·líptica de més de 930 milions de km, a una velocitat aproximada de 29’5 km per segon (uns 106.000 km per hora)
La distància de la Terra al Sol varia per la trajectòria el·líptica de la seva òrbita. Quan els dos astres estan a la distància mínima (periheli) és a principis de gener, a uns 142.700.000 km. Quan estan a la distància màxima (afeli) és a principis de juliol, a uns 151.800.000 km.
Per fer el recompte d’anys es pren un fet històric de referència des del que es comença a comptar, per exemple, a partir del naixement de Crist (en el calendari gregorià) o de la hègira (en el musulmà), o de la fundació de Roma (en el romà)

CALENDARI I ASTRONOMIA (II. Les estacions)

LES ESTACIONS
L’any solar es divideix en les 4 estacions: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern.
Actualment la durada de totes les estacions no és la mateixa. La Terra es desplaça en la seva òrbita més ràpidament quan s’acosta al Sol que quan se n’allunya.
Primavera = 92 dies, 18 hores, 29 minuts
Estiu = 93 dies, 15 hores, 12 minuts
Tardor = 89 dies, 19 hores, 55 minuts
Hivern = 89 dies, 00 hores, 11 minuts
* la Primavera comença devers el 21 de març, quan el Sol es troba a l’Equinocci de Primavera o punt Àries (el dia i la nit tenen la mateixa durada)
* l’Estiu s’inicia sobre el 21 de juny, quan el Sol està al Solstici d’Estiu o Tròpic de Càncer (quan el dia és el més llarg i la nit la més curta de l’any)
* la Tardor entra al voltant del 21 de setembre, quan el Sol es troba a l’Equinocci de Tardor o Punt Libra (dia i nit tornen a tenir la mateixa durada)
* l’Hivern arriba devers el 21 de desembre, quan el Sol entra al Solstici d’Hivern o Tròpic de Capricorn (quan el dia és el més curt i la nit la més llarga de l’any)
Al planeta Terra, mentre a l’hemisferi nord és Primavera, al sud és Tardor, i a la inversa.
Passa el mateix quan a l’hemisferi nord és Estiu que al sud és Hivern, i a la inversa.
Ho podem comprovar en les següents imatges del Pol Sud i del Pol Nord, preses per satèl·lits el mateix dia 13-1-02




La causa de la diferència d’estacions entre l’hemisferi nord i el sud és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del pla de l’el·líptica al voltant del Sol.
En el croquis següent veiem com en un hivern a l’hemisferi nord els rajos que arriben a la superfície terrestre ho fan de forma tangencial i han de travessar més gruix d’atmosfera que els que arriben al sud. Això disminueix el seu poder calorífic.


Si la Terra tingués l’eix de rotació perpendicular als rajos del Sol, com apareix al següent croquis, les estacions es distribuirien per paral·lels terrestres i cada regió tindria tot l’any la mateixa estació, que seria més o menys freda segons la seva proximitat al Pol o a l’Equador.

CALENDARI I ASTRONOMIA (III. Els mesos)

ELS MESOS

Vénen determinats pel cicle de la Lluna. Podem distingir entre mes lunar (temps entre dues fases lunars), sideral (volta completa de la Lluna respecte d’una estrella), solar (temps que tarda la Terra per avançar sobre la seva el·líptica durant una rotació) o civil (de duració convencional de 30-31 dies)

El temps que triga la lluna a fer una volta sencera a la Terra equival a 29’530588 dies. Això és: 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2’5 segons

Al llarg de la història, i segons cada cultura, el nom, la durada i el número de mesos que hi ha hagut en un any ha anat variant. (Vegeu en el proper article com compten els mesos alguns dels calendaris més utilitzats).

Els noms dels nostres mesos provenen del calendari romà. Cada més es dedicava a una de les seves divinitats o se l’anomenava segons l’ordre que ocupava. L’any començava pel Març i va ser posteriorment que es van afegir Gener i Febrer


GENER

Ianuarius JANUS, déu dels inicis i dels finals

FEBRER

Februarius FEBRUA, deessa de la mort i la purificació

MARÇ

Martius o Marcius MART, déu de la guerra

ABRIL

Aprilis “aperire florem” = obrir la primavera

MAIG

Maius MAIA, nimfa de les flors i la fortuna, mare de Mercuri

JUNY

Iunius JUNO, deesa de la llar i la maternitat, esposa de Júpiter

JULIOL

Quintilis o Iulius, en honor de JULIUS CAESAR

AGOST

Sextilis o Augustus, en honor de l’emperador AUGUST

SETEMBRE

September SEPTEM, el setè mes romà

OCTUBRE

October OCTO, el vuitè mes romà

NOVEMBRE

November NOVEM, el novè mes romà.

DESEMBRE

December DECEM, el desè mes romà


CALENDARI I ASTRONOMIA (IV. Les setmanes)

LES SETMANES

Corresponen aproximadament a les fases lunars: Lluna nova, creixent, plena i minvant, però és una mesura artificial que no concorda exactament ni amb el cicle lunar ni amb el solar.

Oficialment duren set dies: diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte. Aquests noms provenen de l’antiguitat, quan es dedicava cada dia a un dels astres que es podien reconèixer al cel: dia del Sol, de la Lluna, de Mart, de Mercuri, de Júpiter, de Venus, de Saturn.

CALENDARI I ASTRONOMIA (V. El dia)

EL DIA ASTRONÒMIC

Depèn del cicle de Rotació de la Terra sobre un eix imaginari que va des del Pol Nord al Pol Sud.

El gir de rotació de la Terra va d’oest a est, al contrari del moviment aparent del Sol, i el dividim en 24 hores.

Així, cada gir de la Terra sobre ella mateixa determina un dia astronòmic.

La durada total d’aquest gir respecte a les estrelles és de 23 hores, 56 minuts i 4’1 segons.

Segons la posició que ocupem en relació a la latitud i la longitud terrestre, les hores de sol i d’ombra varien. A l’estiu hi ha més hores de sol que a l’hivern.

Aquí tenim una imatge de la península ibèrica quan el Sol ja va a pondre’s, a les 18 hores (18 de novembre de 2000)